La reforma de la Llei d’Arrendaments
Urbans (LAU) que ha de culminar el Govern de les Illes Balears amb les seves al·legacions
era -i és- una gran oportunitat per convertir en normal una activitat econòmica
què tradicionalment ha gaudit d’una gran acceptació a la nostra comunitat i què
precisament ara, en moments d’incertesa econòmica com els que vivim, és el
moment de canalitzar de forma regulada i responsable. Pretendre eliminar aquesta
pràctica, tan habitual a les nostres Illes, limitant la possibilitat de
lloguers vacacionals únicament a habitatges unifamiliars o aparellats, és una
greu irresponsabilitat des del punt de vista econòmic, social i turístic.
No sé si aquesta actitud de
l’executiu de José Ramón Bauzá respon a una manca de reflexió -tampoc m’estranyaria
gens- o bé és una resposta a les pressions del lobby illenc hoteler, per tal de limitar la capacitat dels
particulars d’accedir a una mercat turístic emergent com és el de les vivendes vacacionals.
Si fos correcta la primera explicació, quedaria demostrat, una vegada més, que
aquest govern no té capacitat ni voluntat per interpretar la realitat social i
econòmica illenca, tancat com està dins la seva bombolla de supèrbia. Si
l’explicació bona fos la segona, aleshores ens trobaríem davant una intolerable
cessió del Govern davant determinats poders econòmics, què posarien la defensa
dels seus interessos sectorials per damunt de l’interés general. En ambdós
casos, el paperot de Bauzá i els seus està garantit...
No hay comentarios:
Publicar un comentario