miércoles, 27 de noviembre de 2013

El triomfalisme del President



El debat sobre l’estat de la comunitat no ha duit massa sorpreses, més o manco s’ha seguit el guió previst d’altres edicions. Estava previst, per exemple, que el President inflés el pit davant les dades que permeten albirar una tímida recuperació econòmica, al manco en termes macroeconòmics, però així i tot és evident que José Ramon Bauzá, una vegada més, s’ha superat a ell  mateix amb un discurs triomfalista, sense incloure ni un bri d’autocrítica, mostrant gràfics i exhibint estadístiques, como si a la vida tot fos el PIB o el nombre de turistes que ens visiten; una aproximació descarnada i molt freda -com el personatge- a una realitat illenca que és molt més complexa i presenta més clarobscurs que els que deixà veure la intervenció del President.

És innegable que la tendència de l’economia balear comença a canviar de rumb i que les perspectives presents són més optimistes que fa un any i mig, quan tot indicava que acabaríem com Grècia o Portugal, intervinguts i empobrits. Però un governant ha de tenir molta més sensibilitat que la que va demostrar ahir Bauzá quan encara hi ha tants de milers de ciutadans illencs engrunats en una espiral d’atur, penúries i fins i tot d’exclusió social. El President gairebé ni es va referir als col·lectius més vulnerables de la societat, en especial a les persones què, de fet, ja han quedat fora del mercat laboral i no veuen ni una mica de llum al final del túnel. José Ramón Bauzá ha perdut una immillorable oportunitat per demostrar que, a més d’un gestor implacable, també és un governant humà i amb sang a les venes...

sábado, 23 de noviembre de 2013

Formació Professional: l’assignatura pendent



 Un informe elaborat per la UIB i la Fundació Guillem Cifre de Colonya indica que la Formació Professional continua essent la gran assignatura pendent del sistema educatiu illenc. Les dades incloses a l’informe revelen que, tot i que els darrers anys s’ha multiplicat el nombre d’alumnes que opten per aquesta via acadèmica, una gran part dels estudiants (un 60% del cicle superior i un 30% del cicle mitjà) no s’arriba a graduar, amb la qual cosa la seva formació queda interrompuda abans d’assolir el nivell que els podria acreditar com a tècnics adequadament preparats per a desenvolupar, amb totes les garanties, la seva professió.


A diferència del que passa a altres països europeus, com és el cas d’Alemanya (on els cicles formatius gaudeixen d’una llarga i acreditada tradició), a les Illes Balears la via universitària continua essent la preferida per part dels estudiants que acaben el batxillerat. Una tendència que en si mateixa no és dolenta, però que implica, segons l’esmentat estudi, un desequilibri en el nostre mercat laboral que l’actual crisi ha posat de manifest amb tota la seva cruesa. Una societat moderna necessita disposar de tècnics especialitzats, de la mateix manera que necessita metges, advocats o professors universitaris, el problema és trobar aquest equilibri que ara mateix no tenim. Si volem avançar cap a un model econòmic i laboral més estable per a la nostra comunitat, haurem de potenciar la formació professional,  dotar-la d’un prestigi que ara mateix no té i llevar-li així de damunt aquesta falsa etiqueta de que és una sortida “menor” per al futur dels nostres fills...

sábado, 16 de noviembre de 2013

Una grosseria intolerable



L’absència de les autoritats autonòmiques balears a la presa de possessió de l’escriptora mallorquina Carme Riera a la Real Academia Española de la Lengua (RAE), que va tenir lloc fa uns dies, demostra dues coses, totes dues molt alarmants: per una part, la nul·la sensibilitat dels actuals governants illenca davant un fet cultural de gran importància històrica (són comptades les dones que han format part d’aquesta institució en els seus tres segles d’història). Per l’altra, evidencia que les fòbies ideològiques que tenen que veure amb la nostra llengua pesen molt més que el sentit de la responsabilitat institucional, a l’hora d’elaborar l’agenda del president Bauzá o de la consellera d’Educació. En els dos casos, el resultat és molt lamentable.


Per desgracia, no és el primer exemple (ni serà el darrer, això segur) de com el poder polític vol controlar, manipular i condicionar el món de la cultura, creant trinxeres allà on hi hauria d’haver respecte absolut per la creació lliure i plural. A determinats polítics no els hi agraden els intel·lectuals independents, que no accepten viure a sou dels governants. Són polítics instal·lats en la censura prèvia i en la subordinació de la llibertat creativa a les consignes de la propaganda. Lamentablement, aquesta és una constant històrica, però que això passi en una societat democràtica com la nostra agreuja la conducta del Govern. Menysprear una escriptora de la talla de Carme Riera, mallorquina que viu a Barcelona però que mai ha renegat del seus orígens, demostra una pobresa d’esperit que ni ella ni els ciutadans illencs ens mereixem...

domingo, 3 de noviembre de 2013

Finançament: ens tornen a penalitzar



Sindicats i patronals illenques coincideixen en que els pressupostos que ha preparat el Govern de les Illes Balears per a l’exercici 2014 no ajudaran a reactivar l’economia illenca, en gran part perquè la pressió fiscal no baixarà com a conseqüència del poc marge de maniobra que té l’executiu de Ramon Bauzá per mor de l’un sistema de finançament autonòmic absolutament injust per a la nostra comunitat. Així que ja ho tornam a ésser com l’any passat, i l’altre i l’altre: sembla com si ens haguéssim de resignar a veure com el tren de la recuperació passa per davant nostre sense que tinguem cap oportunitat de pujar a ell, emmanillats com estam de peus i mans per un greuge històric pel que fa al tracte fiscal que rebem de Madrid.

Ja sé que aquest missatge sona repetit i que de tantes vegades d’expressar-lo hi ha el risc que perdi la seva eficàcia reivindicativa, però no podem deixar de costat allò que és un fet objectiu: hi ha una relació causa-efecte directa entre el deficient finançament que reben les nostres Illes per part de l’Estat i les dificultats que tenim a l’hora de consolidar una recuperació econòmica que ja es comença a albirar. La relació, ho torn a dir, és directament proporcional, i per tant no ens podem cansar d’exigir a qui té la capacitat per fer-ho -el President Bauzá el primer de tots- que faci sentir la seva veu per tal que l’any que ve no haguem de tornar a lamentar que, una vegada més, aquesta comunitat ha tornat  a perdre el tren de la recuperació...