Les dades fetes publiques aquests
darrers dies per la Defensoria del Pacient són molt preocupants, i afegeixen un
nou motiu d’alarma al deteriorament progressiu que, des de fa mesos, pateix
l’atenció sanitària pública a la nostra comunitat. Les esmentades dades parlen
d’un increment significatiu de les queixes i demandes sobre el temps d’espera a
què s’han d’exposar els usuaris de la sanitat pública. Especialment greu és el
retard, segons la Defensoria del Pacient, que s’enregistra en el procés de diagnòstic,
la qual cosa es pot traduir en un agreujament de les seqüeles que pot deixar la
malaltia si no es diagnostica i es tracta a temps. Es bo d’imaginar els efectes
potencials que pot tenir aquesta situació, per exemple, en malalts de càncer,
un escenari que costa d’imaginar en una societat moderna i avançada com la
nostra.
Aquesta no és més que una de les greus
conseqüències derivades de la política d’austeritat salvatge que està aplicant,
en matèria sanitària, el govern de José Ramón Bauzá, sense tenir en comte per
res els negatius efectes sobre la salut dels ciutadans. L’obsessió retalladora
d’aquest executiu està arribant, de fet, a cotes impensable fa només un parell
d’anys i empeny a moltes persones cap a l’angoixa, la impotència i la desesperació,
mentres condemna a excel·lents professionals sanitaris a fer feina en condicions
de precarietat màximes. Estam arribant a un camí sense tornada enrera a la sanitat
pública illenca. No es pot seguir jugant amb la salut de la gent com està fent un
govern totalment insensible al sofriment humà….
