Els esdeveniments s’han
precipitat en el I.E.S. Marratxí a rel de la suspensió cautelar del seu
director, Jaume March, i s’han agreujat encara més amb la dimissió de la
totalitat de l’equip directiu del centre. La indignació dels docents de
l’esmentat centre és palpable, i les formes utilitzades per la conselleria
d’Educació demostren una absoluta manca de mà esquerra per part de l’administració
i una tornada a procediments -el cessament per mitjà d’un motorista, con en
temps de Franco- que tots creiem ja definitivament eradicats de la vida pública
balear.
Més enllà de les raons tècniques
que argumenta la conselleria per dur endavant l’esmentada sanció cautelar, és
evident el rerefons polític en tot aquest assumpte. L’executiu de José Ramón
Bauzá no perdona als docents la seva prolongada vaga que va tenir lloc a
principis de curs i, en aquest sentit, la seva actuació fa pudor de represàlia.
El Govern ha convertit el sector educatiu illenc en un camp de batalla en el
què sembla que tot s’hi val per esclafar la resistència dels docents contraris
al TIL i a la política educativa del Govern. Bauzá, una vegada més, s’equivoca
confonent autoritat amb autoritarisme i apostant per una línea dura de
confrontació, que no fa més que perjudicar als alumnes illencs, engrunats en un
conflicte que amenaça un curs escolar massa crispat. Algú amb dos dits de seny
hauria de fer veure al President que aquest no és el camí, i que és entrant en
un diàleg sincer i constructiu com es pot arreglar el problema, en lloc de posar
les aules illenques en peu de guerra...
