És molt
possible -pel que ha afirmat el seu fill major- que aquest mateix cap de
setmana es produeixi la mort d’Adolfo Suárez, l’home que va fer possible la
Transició a la democràcia en uns moments crucials per a la història del nostre
país. La noticia del imminent fatal desenllaç ha tornat a dur a la primera pàgina
de l’actualitat la figura d’un home absolutament singular, que va pagar un
altíssim preu personal per la seva tasca política i que, a més, va haver de veure
com la desgràcia el colpejava dues vegades, en pocs temps, amb la mort de la seva
dona i d’una de les seves filles; massa cops per a un home que fa més de deu
anys que va rodar la clau al pany de la seva memòria.
La figura
política d’Adolfo Suárez tornat a assolir, en aquests moments finals, la grandesa
que mai no havia d’haver perdut, perquè ha estat un dels grans protagonistes de
la segona meitat del segle XX a Espanya. Fou el dirigent polític que, des de
dedins, va ésser capaç, amb l’estímul i suport del Rei Joan Carles, d’enderrocar
una règim autoritari i posar les bases d’una democràcia avui plenament
consolidada. En aquesta època de sobreinformació, de mala memòria i de manipulació
històrica que vivim, convé recordar els fets com foren i donar a cadascú allò
que li pertany. I els que varem assistir, des de la nostra adolescència, a la gegantina
tasca de Suárez, hem d’ésser els primers en reconèixer que, sense ell, aquest
sistema de llibertats al què, a vegades, tant frívolament malmenem, possiblement
no hauria estat possible. A la seva memòria, el meu més sincer homenatge i la
meva gratitud...
No hay comentarios:
Publicar un comentario