Massa crispació per tot arreu

El president del Congrés dels Diputats expulsa dos parlamentaris d’Esquerra Republicana de Catalunya per parlar en català des de la tribuna dels oradors en una sessió plenària; un destacat membre del PP de Canàries afirma que si la seva família és objecte d’acossament pel tema dels desnonaments, es defensarà utilitzant la violència si és necessari; la presidenta del Parlament de les Illes Balears retira la paraula (censura) a dos diputats de MÉS per referir-se al President Bauzà i la seva farmàcia en una interpel·lació parlamentària; la Junta d’Andalusia promou l’expropiació dels pisos no ocupats i fins i tot multar els bancs que els tenen buits…. Tot plegat són episodis que reflecteixen una creixent crispació dins l’àmbit institucional, polític i social per tot arreu, com si de cop i volta s’haguessin romput tots els dics de contenció que mantenien un cert equilibri entre posicionaments antagònics, però que no arribaven a desembocar en enfrontament. Ara pareix que tot això se’n ha anat en orris.

Felipe González va dir l’altre dia que no té dubtes que en sortirem de la crisi econòmica, més prest o més tard, però que ja no està tan segur que superem la crisi política i institucional que estam patint. Segons l’expresident socialista, avançam cap a una “anarquia dissolvent”. Jo no sé si arribarem a tant, però és evident que, en termes de convivència cívica, aquest país va costa per avall i sense frens. O recuperam una mica de sentit comú o potser ni tan sols arribarem a temps de posar en marxa aquesta segona Transició que tothom espera com aigua de maig...

El respecte, per damunt de tot

Aquesta setmana, des de la Junta Directiva d’EL PI hem emès un comunicat en el què reclamam al Partit Popular que no entri en desqualificacions a l’hora de valorar la trajectòria política d’alguns membres del nostre partit, com és el cas del vicepresident Antoni Pastor. En aquest sentit, hem de dir que les acusacions de “trànsfuga” que se li han fet a ne’n Toni per part de la formació conservadora demostren que no als seus dirigents no els importa gaire la veritat a l’hora d’atacar a l’adversari (recordem que Antoni Pastor no és un trànsfuga del PP, sinó que ha estat expulsat) ni tampoc valoren com pertoca el fet que EL PI dóna suport al PP a set municipis illencs, actuant amb lleialtat institucional en les seves responsabilitats com a part o suport del govern local.

Per desgràcia, aquesta actitud del Partit Popular no és nova, i és una de les coses que des d’EL PI volem contribuir a eradicar, eliminant aquesta tendència obsessiva que demostren algunes formacions a crispar el debat polític en lloc d’avançar cap a formules d’enteniment i de diàleg que tant necessita la nostra comunitat. No és insultant als altres com el PP pot aconseguir crear el clima d’optimisme econòmic i recuperació anímica que tanta falta ens fa a tots els ciutadans d’aquesta terra. No és atacant sense arguments, des de el ventrell i no des de la racionalitat, com els conservadors illencs podran donar respostes a les urgències històriques de la societat balear. Es ben necessari que comencin a canviar el xip i a introduir el respecte als altres com a base prèvia per a qualsevol compromís, present o futur...

EL PI arrela amb força

Dissabte passat, dia 16, fou un dia gran per al centre autonomista illenc. El congrés constituent del nou partit EL PI (Proposta per les Illes) va suposar una passa ja definitiva cap a la consolidació d’una oferta política moderada, dialogant i profundament compromesa amb la defensa del nostre autogovern i la nostra llengua, cultura i tradicions. Va ésser una trobada amarada de sentit positiu, amb la presencia de representants menorquins i eivissencs (les negociacions amb els representants centristes de Formentera avancen per bon camí), la qual cosa va reforçar l’esperit de balearitat que volem que inspiri l’actuació política de la nova formació en tots els àmbits. 

Els missatges que es sentiren en el Teatre de Lloseta apel·laren a la unió, a la confiança en les nostres forces i a la necessitat de fer feina de valent perquè la il·lusió col·lectiva que va generar l’arribada de l’autogovern illenc ara fa trenta anys, amb l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia, no es perdi ofegada per la prepotència d’un govern renegat, que renuncia a defensar la nostra terra en uns moments d’angoixa per als ciutadans illencs.

No ens hem d’enganyar: som plenament conscients de la dificultat que entranya posar en marxa un projecte polític des de baix, sense gairebé recursos i amb l’únic patrimoni de les nostres conviccions i els nostres anhels d’un futur millor per a les Illes Balears. Hem posat les arrels d’un projecte que, en un poc més de dos anys, haurà d’ésser capaç de merèixer la confiança dels ciutadans d’aquesta terra. Ha arribat, ara sí, l’hora d’El PI...

Un dia gran per a El PI

Demà dissabte, dia 16 de març, el centre autonomista balear donarà una passa de gegant en el procés d’articular una alternativa política seriosa, moderada, dialogant i profundament compromesa amb la defensa dels interessos dels ciutadans de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. En uns moments d’angoixa, desencís i pessimisme com els què vivim, les dones i homes què integram EL PI ens diposam a donar una passa al davant per reformular d’alt a baix un autogovern illenc maltractat econòmicament per factors exteriors i menyspreat per uns governants insensibles al patiment d’un poble al què, a més, li neguen allò que més estima: la seva identitat, la seva llengua i la seva cultura.

EL PI neix enmig d’un conjuntura econòmica i social molt negativa, gairebé sense precedents en el darrer mig segle. Precisament per això, és més valuosa la unitat que hem aconseguir forjar amb diferents sensibilitats politiques i personals, agermanades al voltant d’una projecte que, per primera vegada, contempla la realitat interinsular de la nostra comunitat com un eix fonamental per a la consolidació d’un projecte polític cohesionador, solidari i veritablement integrador per a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. L’excepcionalitat del moment històric que vivim, amb un autogovern amenaçat des de tots els àmbits, fa que la passa que ens disposam a donar dissabte, amb la celebració del congrés constituent d’EL PI, assoleixi per als qui l’integram la magnitud d’un compromís inexcusable amb la societat illenca.

EL PI comença a caminar; és un gran dia per a nosaltres....

Espionatge i joc brut

 Les notícies que han publicat alguns mitjans de comunicació durant els darrers dies, referides a una presumpta trama d’espionatge polític a Catalunya al voltant de l’agència “Método 3”, han contribuït a estendre, encara més, una ombra de sospita sobre el món de la política, provocant la indignació i el rebuig d’uns ciutadans astorats davant tant de joc brut. El fet que la trama afecti aparentment a partits polítics de tot pelatge i orientació ideològica afegeix al banyat a l’hora de crear una clima de desprestigi generalitzat de l’activitat política.

Pens que les coses han arribat ja massa lluny i que s’han encès totes les senyals d’alarma per a la nostra democràcia. Com hem arribat al punt de que tothom espiï tothom, utilitzant tàctiques més pròpies de gàngsters que de servidors públics? Quin grau de degradació ha assolit el sistema polític que ens varem atorgar fa trenta-cinc anys, quan hi havia vertadera il·lusió davant la nova etapa que s’obria per al nostre país? Ara mateix, sembla que no hi ha cap institució pública lliure de la sospita ciutadana, i que cap dels controls que, en principi, haurien d’evitar aquestes pràctiques mafioses, arriben a funcionar. És ben hora de posar fi a aquest procés, perquè sinó aviat no quedarà res d’una democràcia ofegada per xantatges, espionatge i altres variants de corrupció que fan que l’actual clima polític sigui veritablement irrespirable. Potser tengui raó en Rubalcaba quan diu que la crisi que patim no és únicament econòmica, social o política, sinó que també és una crisi moral.

Desnonaments: justícia i oportunisme

L’actuació del partit Popular al Congrés dels Diputats, recolzant a darrera hora la presa en consideració de la Iniciativa Legislativa Popular que pretèn evitar els desnonaments (quan quatre hores abans s’hi havia negat en rodó), demostra a les clares la magre consciència social d’una formació política que només ha escoltat la veu de la gent quan ha vist que es quedava tot sol amb la seva negativa a tan sols  debatre el text presentat. Supòs que, en el darrer moment, els populars s’han fet enrere davant la possibilitat d’ésser els únics que tapaven la boca a milers de ciutadans que havien subscrit l’esmentada iniciativa popular. Es evident, per tant, que la reacció del PP no ha estat sincera ni respon a un posicionament polític ni moral; únicament el pànic a les escridassades al carrer li han fet tomar el coll.

De totes formes, si gratam una mica veurem que l’oportunisme dels populars tanmateix apareix per davall la pell. Al cap i a la fi, només han accedit a admetre a tràmit la iniciativa legislativa, però ja han avançat que el seu vot serà negatiu. Pel que sembla, el goteig de persones que dia si i dia també adopten mesures dràstiques -fins arribar al suïcidi- davant al trauma dels desnonaments no basta per fer canviar d’opinió els conservadors.  Els drames humans que s’amaguen darrera les notícies que diàriament sacsegen les nostres consciències no compten per a res davant la tirania de l’ortodòxia que defensen Rajoy i els seus. Poques vegades s’ha vist un divorci tan esglaiador entre la societat civil i el poder polític. Esperem que la gent tengui memòria i no oblidi aquesta notorietat....

Els empresaris diuen basta

Els empresaris illencs, a través de la CEAB, han posat esquena paret en el tema de la brutal pressió fiscal que pateixen les Illes Balears, per mor de l’obsessió recaptatòria del Govern materialitzada en el conjunt de mesures fiscals imposades per Pep Ignasi Aguiló. La paciència del sector empresarial illenc ha arribat al límit, cansat de veure com l’actual executiu illenc asfixia les classes mitjanes de la nostra comunitat i impedeix que es donin les condicions necessàries per sortir de la crisi que patim, i condemnat de passada a la societat illenca a un escenari de patiment, desesperança i por al futur.

Cada dia que passa sembla més evident que José Ramón Bauzá passarà a la història del nostre autogovern per haver estar capaç d’enfrontar-se a tothom i al mateix temps, donant sobrades proves d’ineptitud, arrogància i insensibilitat, les tres cames que condueixen un governant directament cap al desastre. El President no escolta ningú, ni entén res, ni li preocupa la salut d’un sector empresarial sobre el qual, no ho oblidem, s’ha de basar la prosperitat d’aquesta terra. Les humiliacions, les mentides, els incompliments de la paraula donada…són símptomes de la degradació democràtica que José Ramón Bauzá representa i, al mateix temps, esdevé el principal obstacle per al futur de les Illes Balears. No som gens optimista a l’hora d’esperar una rectificació per part del Consolat de Mar, per això cal estar vigilants i no baixar la guàrdia davant aquest desgavell...