Bauzá i el Consell de Mallorca

Les declaracions efectuades fa uns dies per José Ramón Bauzá, a les que afirmava que si d’ell depengués reduiria el Consell de Mallorca a la seva mínima expressió, són molt representatives del vertader tarannà del President pel que fa a l’estructuració autonòmica de la nostra comunitat i al paper que hi juguen el conselles insulars. Les seves paraules foren tan clares i explícites que no hi havia lloc per a cap dubte, a pesar de que alguns dirigents del Partit Popular hagin sortit a tota pressa per mirar d’apagar l’incendi i procurar que el mal no sigui tan gros.

No és la primera vegada que el President menysprea públicament el paper institucional del Consell de Mallorca ni la seva funció com a eix del govern insular. El fet de tenir-lo a pa i aigua pel que fa al seu finançament (acumulant un deute enorme, que estrangula el seu funcionament ordinari i la seva capacitat d’inversió) és una prova més del poc respecte que té el President a la institució. En aquest sentit, la frase de l’altre dia no fou una sortida de botador més o manco inoportuna, sinó una vertadera declaració d’intencions del que faria Bauzá si l’Estatut d’Autonomia no blindàs normativament l’existència del Consell de Mallorca. Per descomptat, aquesta és una actitud irresponsable, impròpia del màxim responsable autonòmic illenc, l’home que hauria de vetllar pel bon funcionament de les institucions d’autogovern en lloc d’apostar -de manera més o manco encoberta- pel tancament d’una d’elles, deixant la sensació de que, al cap i a la fi, tant és que existeixi o no una institució que representa, ni més ni manco, a tots els ciutadans de Mallorca...

Vandalisme inacceptable

L’atac contra la seu del Partit Popular d’Inca és una d’aquestes coses que només poden inspirar el nostre rebuig més enèrgic, sense matisos ni ambigüitats de cap tipus. No hi ha violència bona o dolenta, en això no ens hem d’enganyar ni confondre a la gent: qualsevol manifestació d’intolerància és condemnable en un sistema democràtic, vengui d’on vengui i siguin quines siguin les seves motivacions.

El nostre marge de discrepància lícita dins l’àmbit polític és immens, aquesta és la grandesa de la democràcia, per imperfecta que aquest ens pugui semblar. Les Illes Balears no són Ucraïna ni Veneçuela, on els ciutadans han de defensar les seves llibertats al carrer, mentres són tirotejats per unes forces de seguretat i milícies armades al servei d’un dictador. Aquí tenim institucions on defensar les nostres idees i també eleccions democràtiques que permeten articular la voluntat majoritària de la societat illenca. Aquestes regles del joc són sagrades, fora d’elles només hi ha barbàrie i totalitarisme.

Vull deixar ben clar que ni a mi ni al meu partit mai no ens trobaran a l’hora de justificar actuacions incíviques com la què s’ha enregistrar a Inca. És igual que sigui el PP o EL PI o Més la formació perjudicada. Podem debatre tot allò que vulguem i dins l’àmbit personal també és legítim sentir aversió cap a actituds concretes d’un partit o altre, però quan es travessa la frontera de la violència, s’acaba la tolerància cap al violent. Insisteixo: en política, tot hi val; però sempre des del respecte a la llei. Sense matisos ni excuses…

El tren es mereix més atenció

 Que s’enregistri una avaria en la connexió de la fibra òptica entre Inca i Llubí i que això suposi retards de més de dues hores en la freqüència habitual del tren a Palma és un accident que pot passar en qualsevol moment i, per tant, no és, en principi, atribuïble a una negligència humana. Fins aquí podem estar tots d’acord. Però que centenars de viatgers s’hagin de passar el dematí tirats a les estacions sens rebre la més mínima informació rigorosa -i sobre tot puntual- de la naturalesa del problema i de les seves possibles solucions ja no és tan natural ni tan justificable; de fet demostra un menyspreu absolut cap al ciutadà que avui, com cada dia, ha decidit fer ús del transport públic per al seu desplaçament cap a Palma.

No és descobrir res de nou si asseguram que a aquest govern no li interessa gaire el tren, no hi creu i se li nota. De fet, al descens del nombre de freqüències (sota l’excusa de les famoses retallades que tan feliç fan al nostre President) se li suma una evident manca d’iniciativa política a l’hora de reforçar el transport ferroviari illenc, millorant les seves prestacions i fidelitzant un públic que probablement optaria per deixar a ca seva el vehicle privat si la fiabilitat del tren assolis els paràmetres de qualitat que la societat mallorquina es mereix. I ja sabem què fa l’executiu de José Ramon Bauzá quan una cosa no li agrada: deixar que el tema es vagi podrint poc a poc, sense donar solucions ni escoltar les queixes d’uns ciutadans què, al cap i a la fi, no li mereixen el més petit respecte….

Prospeccions: un assumpte d’estat

Per una vegada, sembla que hi ha unanimitat (política, social i empresarial) a l’hora de rebutjar el projecte de realitzar prospeccions petrolíferes en determinats indrets del mar balear. Començant per un Govern de les Illes Balears que pareix que es vol llevat de damunt l’etiqueta de sucursal servil a les ordres de Madrid i ara proclama la seva voluntat d’anteposar els interessos dels ciutadans illencs a les pretensions de companyies energètiques a les què, com es pot comprendre, les importen poc o gens els efectes negatius -potser fins i tot catastròfics- que podrien tenir aquests sondejos de cara a la nostra imatge turística: al cap i a al fi, tenir vaixells perforant la nostra costa no és la millor promoció exterior que podem fer.

En principi, no hauria d’ésser una sorpresa que els representants polítics de la societat balear coincideixin en el diagnòstic del problema: efectuar aquest tipus d’operacions al nostre litoral és incompatible amb el manteniment d’una oferta turístic de qualitat, en un entorn mediambiental preservat i net. Però també crida l’atenció que aquest projecte es pugui dur a terme gràcies a una norma aprovada pel govern del PSOE -davant el silenci renouer dels seus membres illencs- i a la voluntat política d’un govern del Partit Popular. Sembla que als dos els hi ha entrat ara, de cop, un atac de responsabilitat institucional…quan les coses ja estan molt avançades (esperem que no de manera irreversible). Benvinguda sigui, per tant, aquesta rectificació per part dels dos partits estatals i confiem que, al manco per una vegada, aquest gest de contrició de populars i socialistes sigui real i no una simple (una més) concessió de cara a la galeria...

Felicitats, Miquel

Miquel Barceló acaba de rebre un dels més importants guardons del sector gràfic estatal, en concret el Premi Nacional d’Art Gràfic 2014, que concedeix la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Aquest premi, amb més de vuitanta anys d’història, té com a objectiu destacar la trajectòria dels artistes que es dediquen al gravat i a altres tècniques semblants, per tal d’impulsar la seva pràctica i a més fomentar el col·leccionisme d’estampes. Un guardó, sense dubte, d’un altíssim prestigi per al nostre artista més internacional.

Al marge dels mèrits específics -i indiscutibles- de Miquel Barceló dins el món pictòric i de gravat, el premi ara atorgat té com a efecte col·lateral tornar dur a la primera línea de l’actualitat l’obra d’un artista illenc que s’ha sabut guanyar un lloc de privilegi dins un univers artístic on no és fàcil destacar. En el cas d’en Miquel, el fet de néixer a una comunitat insular amb tantes dificultats de connexió -de tot tipus- amb els corrents artístics continentals i mundials no ha impedit que la seva vàlua hagi estat reconeguda arreu del món. Estam, en definitiva, davant tot un exemple de talent i voluntat combinats al servei de la creació artística, que a més ha contribuït a difondre el nom de Mallorca pels cercles més excelsos del món de l’art. Aquest guardó hauria de servir d’estímul per al cada vegada més important grapat de creadors illencs què, en tots els camps- imatge, fotografia, disseny, cinema- s’esforcen per fer feina en el món d’una indústria cultural tan malmenada durant aquests llargs anys de crisi….