Vaga ensenyament: el Govern ha de recapacitar

S’acosta el començament de curs i l’amenaça d’una vaga indefinida al sector de l’ensenyament no universitari illenc pesa com una llosa sobre el futur de milers d’estudiants. Els sindicats educatius han insistit des de fa temps en les seves reivindicacions davant l’executiu de José Ramon Bauzá, però fins ara les promeses de diàleg de la consellera Camps no passen d’ésser únicament només bones paraules sense gaire contingut. Les reivindicacions dels docents semblen molt raonables: retirada dels expedients disciplinaris als directius de centres educatius de Menorca; del decret del Tractament Integral de Llengües (TIL) i de la polèmica llei de símbols, a més de garantir la recuperació de les plantilles docents; demandes justes què un govern amb un mínim de sensibilitat hauria d’ésser capaç d’atendre sense més problemes.

És ben hora que el President comenci a fer anques enrera en la seva caperruda i absurda política educativa, inspirada en prejudicis dogmàtics que no són compatibles amb una visió oberta de l’ensenyament. Aquesta obsessió en tallar les ales als professionals del sector, retallant la seva autonomia, imposant mesures que restringeixen la seva capacitat d’actuació, criminalitzant qualsevol manifestació de pluralitat que no encaixi en la seva personal concepció del món…són fets que demostren la debilitat dels seus arguments i la seva poca disposició al diàleg, factors que tot plegat poden acabar generant el caos en un sector tan important com és l’educatiu...

Lloguers vacacionals: una oportunitat perduda?

La reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) que ha de culminar el Govern de les Illes Balears amb les seves al·legacions era -i és- una gran oportunitat per convertir en normal una activitat econòmica què tradicionalment ha gaudit d’una gran acceptació a la nostra comunitat i què precisament ara, en moments d’incertesa econòmica com els que vivim, és el moment de canalitzar de forma regulada i responsable. Pretendre eliminar aquesta pràctica, tan habitual a les nostres Illes, limitant la possibilitat de lloguers vacacionals únicament a habitatges unifamiliars o aparellats, és una greu irresponsabilitat des del punt de vista econòmic, social i turístic.

No sé si aquesta actitud de l’executiu de José Ramón Bauzá respon a una manca de reflexió -tampoc m’estranyaria gens- o bé és una resposta a les pressions del lobby illenc hoteler, per tal de limitar la capacitat dels particulars d’accedir a una mercat turístic emergent com és el de les vivendes vacacionals. Si fos correcta la primera explicació, quedaria demostrat, una vegada més, que aquest govern no té capacitat ni voluntat per interpretar la realitat social i econòmica illenca, tancat com està dins la seva bombolla de supèrbia. Si l’explicació bona fos la segona, aleshores ens trobaríem davant una intolerable cessió del Govern davant determinats poders econòmics, què posarien la defensa dels seus interessos sectorials per damunt de l’interés general. En ambdós casos, el paperot de Bauzá i els seus està garantit... 

El President impassible

Seixanta milions d’euros és la xifra no inclosa en les previsions pressupostàries del Govern de Bauzá que, finalment, les Illes Balears hauran de retornar al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques com a penalització per no haver acomplert amb el dèficit corresponent a l’exercici 2012. Seixanta milions d’euros que obligaran a l’executiu illenc a endeutar-se encara més amb els bancs, per poder fer front a un càstig injust i incomprensiblement tolerat per José Ramón Bauzá i el seu equip de govern. Les capejades d’assentiment i submissió del President davant mesures com aquesta donen la raó a aquells ciutadans convençuts de que el màxim representant de l’autogovern illenc només es preocupa de quedar bé amb Madrid –representat per la figura de Mariano Rajoy i el seu entorn més proper-, mentres es desentén dels legítims interessos d’una societat illenca totalment decebuda amb ell, després d’haver-li atorgat el seu vot de confiança a les passades eleccions.

En un clima de tanta crispació i impotència ciutadanes com aquest en el qual ens trobam, l’actitud de Bauzá només contribueix a incrementar, fins a límits preocupants, els índexs de desafecció social cap a una classe dirigent que, a més, es veu constantment sacsejada, des de fa temps, per escàndols de corrupció. El que està ben clar és que l’episodi enregistrat el passat dia 22 de juliol, quan el President va exigir un tracte just per a les Illes Balears al Forum Europa, fou una falsa alarma. Quan encara no ha passat un mes des de llavors, els qui pensaven que potser José Ramón Bauzá actuaria, a la fi, amb una mica de seny i fermesa es troben que la crua realitat torna de bell nou a imposar-se...

IBANAT: una denúncia molt greu

Les recents afirmacions dels  responsables del comitè d’empresa de l’Institut Balear de la Natura (IBANAT), en el sentit que la prevenció dels incendis forestals “no és una prioritat per a l’actual Govern de les Illes Balears”, suposen una acusació duríssima contra l’executiu de Jose Ramón Bauzá pel que fa a la seva política en matèria de lluita contra el foc; una acusació encara més greu pel moment concret en què es fa, quan encara no s’han apagat -gairebé lliteralment- les espurnes del devastador incendi d’Andrat, una catàstrofe ecològica sense pal·liatius que ha duit l’angoixa i la desolació a la societat illenca.

No és intenció meva -ni del nostre partit- fer oportunisme amb un tema tan seriós com és la prevenció dels incendis forestals; crec que aquesta és una qüestió massa seriosa com per convertir-la en una arma de lluita política. Però tampoc no podem deixar de costat les denúncies dels professionals que dediquen la seva vida a la cura dels nostres boscos i a la seva preservació. Per això, si és cert que el Govern de les Illes Balears ha descuidat la seva tasca preventiva en matèria forestal, els ciutadans d’aquesta comunitat tenim dret a saber-ho. I si és cert que el pressupost de l’IBABAT per a l’actual exercici és prop d’un 14% inferir al de l’any passat -amb el que això suposa de minva efectiva de recursos humans i tècnics- també ho volem saber. No és hora de fer demagògia en un assumpte com aquest, però tampoc hem de consentir  que qui ha de vetllar pel nostres boscos actuï amb negligència i impunitat...

Catàstrofe ecològica a la Serra de Tramuntana

Fa poquet més d’una setmana que, presumptament, va tenir lloc la torrada a una finca d’Andratx què, l’endemà, va originar el pitjor incendi forestal dels darrers vint-i-cinc anys a les Illes Balears. Una imprudència humana, una combinació de fenòmens meteorològics adversos, la sequera dels darrer mesos, el vent…una suma de factors que han deixat arrasades pel foc més de dues mil tres-centes hectàrees que tardaran desenes d’anys en recuperar el seu esplendor natural.

Pens que no és hora, , de cercar responsabilitats directes en aquesta catàstrofe més enllà de la imprudència reconeguda pel presumpte autor dels fets que donaren peu al sinistre. Es hora, per tant, de seguir recolzant la tasca impagable dels serveis d’extinció, dels professionals que cada any, per desgràcia, tenen ocasió de reviure la seva lluita contra un foc que amenaça el nostre patrimoni natural i, a vegades -com és aquest cas- arriba a posar en perill fins i tot la integritat física de les persones.

Ja hi haurà temps d’analitzar si a una comunitat turística com la balear, amb un espai natural limitat i totalment depenent de la imatge que projecta cap a l’exterior, es dediquen prou recursos a la prevenció i la lluita contra els incendis forestals, que al cap i a la fi són la principal amenaça que pot patir el nostre patrimoni natural. El més urgent ara és veure què es pot fer per repoblar, el més aviat millor, les calcinades muntanyes de  la Serra de Tramuntana, cercar solucions immediates per a aquest desastre. Si hi ha responsabilitats més enllà d’això, ja les cercarem quan el darrer caliu s’hagi apagat. Llavors serà el moment de demanar-nos, seriosament i allà on pertoca, com i perquè poden passar coses com aquestes a la nostra terra...