Remodelació de govern: el fracàs de Bauzà

                               

Al final s’ha imposat la lògica. Després de quasi dos anys de trajectòria absolutament erràtica, d’obeir sense piular les ordres emeses des de Madrid i de sumir la societat illenca dins un estat d’ansietat i depressió sense precedents a la nostra història, José Ramón Bauzá s’ha hagut de rendir a l’evidència i reconèixer el fracàs del seu projecte polític, tallant el cap ni més ni manco que a tot un vicepresident econòmic i a un conseller d’educació, precisament els responsables de les dues àrees on més crispació social ha creat la caòtica presidència de Bauzà, amb el suport entusiasta de la seva cort d’aduladors.

És lamentable haver d’escoltar les justificacions que ha donat el President a l’hora d’explicar les raons que han provocat aquesta crisi (de vertader tsunami polític l’ha titllada el PSIB), intentant debades atribuir causes racionals al que no és altra cosa que la manifestació d’una desfeta, d’un fracàs sense pal·liatius, què demostra ben a les clares que darrera la figura de Bauzá no hi ha cap projecte de país ni cap fulla de ruta, sinó únicament l’obsessió del poder com un fi en si mateix, sense cap idea que pugi sustentar una acció de govern.

Ara, totalment incapaç de connectar amb la societat, sord als clams que li fan arribar des del sector productiu illenc -en especial d’un comerç asfixiat i menyspreat pel Govern- i recolzat únicament per la seva colla de mariachis agraïts, Bauzá ha donat el penúltim tir de gràcia a una legislatura sense cap ni peus, que passarà a la historia com la crònica d’un desgavell i la constatació de com un petit grapat de persones poden fer molt de mal a un autogovern illenc que, ara mateix, sembla sorgit d’una pel·lícula dels germans Marx.

El drama de l’atur juvenil

Les darreres dades publicades a l’Enquesta de Població Activa indiquen que l’atur juvenil a la nostra comunitat frega el 70%, un índex esgarrifant que demostra ben a les clares la precarietat del model productiu balear a l’hora de donar respostes a les necessitats laborals dels nostres joves. Ens trobam davant un vertader drama humà i també generacional, perquè condemna als nostres fills a haver de triar entre quedar aquí i esperar, resignats, que surti qualque feina de baixa qualificació o bé partir de les Illes a la recerca d’altres indrets on puguin desenvolupar-se professional i personalment.

Però el drama que s’amaga darrera aquestes crues xifres no és tan sols individual, sinó que també afecta al nostre projecte de país. Una societat no pot invertit els seus recursos -i molt manco encara en uns moments de retalls brutals en matèria d’educació- en formar els seus joves per, a continuació, veure com aquests han de partir i, per tant, no poden reinvertir dins la nostra comunitat els seus coneixements i les seves potencialitats de futur. Una societat que renuncia a aquest capital humà, intel·lectual i formatiu s’està condemnant a ésser una societat de segona, subsidiada i sense capacitat per connectar amb les noves forces econòmiques que sortiran d’aquesta crisi. Necessitam que els nostres joves puguin desenvolupar aquí tota la seva capacitat creativa, cercar noves vies de negoci i fórmules imaginatives que garanteixin una continuïtat per al teixit econòmic d’aquesta terra. Descuidar els joves, arraconar-los a la vorera de la història, és un suïcidi col·lectiu que no podem tolerar de cap de les maneres...

Massa crispació per tot arreu

El president del Congrés dels Diputats expulsa dos parlamentaris d’Esquerra Republicana de Catalunya per parlar en català des de la tribuna dels oradors en una sessió plenària; un destacat membre del PP de Canàries afirma que si la seva família és objecte d’acossament pel tema dels desnonaments, es defensarà utilitzant la violència si és necessari; la presidenta del Parlament de les Illes Balears retira la paraula (censura) a dos diputats de MÉS per referir-se al President Bauzà i la seva farmàcia en una interpel·lació parlamentària; la Junta d’Andalusia promou l’expropiació dels pisos no ocupats i fins i tot multar els bancs que els tenen buits…. Tot plegat són episodis que reflecteixen una creixent crispació dins l’àmbit institucional, polític i social per tot arreu, com si de cop i volta s’haguessin romput tots els dics de contenció que mantenien un cert equilibri entre posicionaments antagònics, però que no arribaven a desembocar en enfrontament. Ara pareix que tot això se’n ha anat en orris.

Felipe González va dir l’altre dia que no té dubtes que en sortirem de la crisi econòmica, més prest o més tard, però que ja no està tan segur que superem la crisi política i institucional que estam patint. Segons l’expresident socialista, avançam cap a una “anarquia dissolvent”. Jo no sé si arribarem a tant, però és evident que, en termes de convivència cívica, aquest país va costa per avall i sense frens. O recuperam una mica de sentit comú o potser ni tan sols arribarem a temps de posar en marxa aquesta segona Transició que tothom espera com aigua de maig...

El respecte, per damunt de tot

Aquesta setmana, des de la Junta Directiva d’EL PI hem emès un comunicat en el què reclamam al Partit Popular que no entri en desqualificacions a l’hora de valorar la trajectòria política d’alguns membres del nostre partit, com és el cas del vicepresident Antoni Pastor. En aquest sentit, hem de dir que les acusacions de “trànsfuga” que se li han fet a ne’n Toni per part de la formació conservadora demostren que no als seus dirigents no els importa gaire la veritat a l’hora d’atacar a l’adversari (recordem que Antoni Pastor no és un trànsfuga del PP, sinó que ha estat expulsat) ni tampoc valoren com pertoca el fet que EL PI dóna suport al PP a set municipis illencs, actuant amb lleialtat institucional en les seves responsabilitats com a part o suport del govern local.

Per desgràcia, aquesta actitud del Partit Popular no és nova, i és una de les coses que des d’EL PI volem contribuir a eradicar, eliminant aquesta tendència obsessiva que demostren algunes formacions a crispar el debat polític en lloc d’avançar cap a formules d’enteniment i de diàleg que tant necessita la nostra comunitat. No és insultant als altres com el PP pot aconseguir crear el clima d’optimisme econòmic i recuperació anímica que tanta falta ens fa a tots els ciutadans d’aquesta terra. No és atacant sense arguments, des de el ventrell i no des de la racionalitat, com els conservadors illencs podran donar respostes a les urgències històriques de la societat balear. Es ben necessari que comencin a canviar el xip i a introduir el respecte als altres com a base prèvia per a qualsevol compromís, present o futur...

EL PI arrela amb força

Dissabte passat, dia 16, fou un dia gran per al centre autonomista illenc. El congrés constituent del nou partit EL PI (Proposta per les Illes) va suposar una passa ja definitiva cap a la consolidació d’una oferta política moderada, dialogant i profundament compromesa amb la defensa del nostre autogovern i la nostra llengua, cultura i tradicions. Va ésser una trobada amarada de sentit positiu, amb la presencia de representants menorquins i eivissencs (les negociacions amb els representants centristes de Formentera avancen per bon camí), la qual cosa va reforçar l’esperit de balearitat que volem que inspiri l’actuació política de la nova formació en tots els àmbits. 

Els missatges que es sentiren en el Teatre de Lloseta apel·laren a la unió, a la confiança en les nostres forces i a la necessitat de fer feina de valent perquè la il·lusió col·lectiva que va generar l’arribada de l’autogovern illenc ara fa trenta anys, amb l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia, no es perdi ofegada per la prepotència d’un govern renegat, que renuncia a defensar la nostra terra en uns moments d’angoixa per als ciutadans illencs.

No ens hem d’enganyar: som plenament conscients de la dificultat que entranya posar en marxa un projecte polític des de baix, sense gairebé recursos i amb l’únic patrimoni de les nostres conviccions i els nostres anhels d’un futur millor per a les Illes Balears. Hem posat les arrels d’un projecte que, en un poc més de dos anys, haurà d’ésser capaç de merèixer la confiança dels ciutadans d’aquesta terra. Ha arribat, ara sí, l’hora d’El PI...

Un dia gran per a El PI

Demà dissabte, dia 16 de març, el centre autonomista balear donarà una passa de gegant en el procés d’articular una alternativa política seriosa, moderada, dialogant i profundament compromesa amb la defensa dels interessos dels ciutadans de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. En uns moments d’angoixa, desencís i pessimisme com els què vivim, les dones i homes què integram EL PI ens diposam a donar una passa al davant per reformular d’alt a baix un autogovern illenc maltractat econòmicament per factors exteriors i menyspreat per uns governants insensibles al patiment d’un poble al què, a més, li neguen allò que més estima: la seva identitat, la seva llengua i la seva cultura.

EL PI neix enmig d’un conjuntura econòmica i social molt negativa, gairebé sense precedents en el darrer mig segle. Precisament per això, és més valuosa la unitat que hem aconseguir forjar amb diferents sensibilitats politiques i personals, agermanades al voltant d’una projecte que, per primera vegada, contempla la realitat interinsular de la nostra comunitat com un eix fonamental per a la consolidació d’un projecte polític cohesionador, solidari i veritablement integrador per a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. L’excepcionalitat del moment històric que vivim, amb un autogovern amenaçat des de tots els àmbits, fa que la passa que ens disposam a donar dissabte, amb la celebració del congrés constituent d’EL PI, assoleixi per als qui l’integram la magnitud d’un compromís inexcusable amb la societat illenca.

EL PI comença a caminar; és un gran dia per a nosaltres....