Un dia gran per a El PI

Demà dissabte, dia 16 de març, el centre autonomista balear donarà una passa de gegant en el procés d’articular una alternativa política seriosa, moderada, dialogant i profundament compromesa amb la defensa dels interessos dels ciutadans de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. En uns moments d’angoixa, desencís i pessimisme com els què vivim, les dones i homes què integram EL PI ens diposam a donar una passa al davant per reformular d’alt a baix un autogovern illenc maltractat econòmicament per factors exteriors i menyspreat per uns governants insensibles al patiment d’un poble al què, a més, li neguen allò que més estima: la seva identitat, la seva llengua i la seva cultura.

EL PI neix enmig d’un conjuntura econòmica i social molt negativa, gairebé sense precedents en el darrer mig segle. Precisament per això, és més valuosa la unitat que hem aconseguir forjar amb diferents sensibilitats politiques i personals, agermanades al voltant d’una projecte que, per primera vegada, contempla la realitat interinsular de la nostra comunitat com un eix fonamental per a la consolidació d’un projecte polític cohesionador, solidari i veritablement integrador per a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. L’excepcionalitat del moment històric que vivim, amb un autogovern amenaçat des de tots els àmbits, fa que la passa que ens disposam a donar dissabte, amb la celebració del congrés constituent d’EL PI, assoleixi per als qui l’integram la magnitud d’un compromís inexcusable amb la societat illenca.

EL PI comença a caminar; és un gran dia per a nosaltres....

Espionatge i joc brut

 Les notícies que han publicat alguns mitjans de comunicació durant els darrers dies, referides a una presumpta trama d’espionatge polític a Catalunya al voltant de l’agència “Método 3”, han contribuït a estendre, encara més, una ombra de sospita sobre el món de la política, provocant la indignació i el rebuig d’uns ciutadans astorats davant tant de joc brut. El fet que la trama afecti aparentment a partits polítics de tot pelatge i orientació ideològica afegeix al banyat a l’hora de crear una clima de desprestigi generalitzat de l’activitat política.

Pens que les coses han arribat ja massa lluny i que s’han encès totes les senyals d’alarma per a la nostra democràcia. Com hem arribat al punt de que tothom espiï tothom, utilitzant tàctiques més pròpies de gàngsters que de servidors públics? Quin grau de degradació ha assolit el sistema polític que ens varem atorgar fa trenta-cinc anys, quan hi havia vertadera il·lusió davant la nova etapa que s’obria per al nostre país? Ara mateix, sembla que no hi ha cap institució pública lliure de la sospita ciutadana, i que cap dels controls que, en principi, haurien d’evitar aquestes pràctiques mafioses, arriben a funcionar. És ben hora de posar fi a aquest procés, perquè sinó aviat no quedarà res d’una democràcia ofegada per xantatges, espionatge i altres variants de corrupció que fan que l’actual clima polític sigui veritablement irrespirable. Potser tengui raó en Rubalcaba quan diu que la crisi que patim no és únicament econòmica, social o política, sinó que també és una crisi moral.

Desnonaments: justícia i oportunisme

L’actuació del partit Popular al Congrés dels Diputats, recolzant a darrera hora la presa en consideració de la Iniciativa Legislativa Popular que pretèn evitar els desnonaments (quan quatre hores abans s’hi havia negat en rodó), demostra a les clares la magre consciència social d’una formació política que només ha escoltat la veu de la gent quan ha vist que es quedava tot sol amb la seva negativa a tan sols  debatre el text presentat. Supòs que, en el darrer moment, els populars s’han fet enrere davant la possibilitat d’ésser els únics que tapaven la boca a milers de ciutadans que havien subscrit l’esmentada iniciativa popular. Es evident, per tant, que la reacció del PP no ha estat sincera ni respon a un posicionament polític ni moral; únicament el pànic a les escridassades al carrer li han fet tomar el coll.

De totes formes, si gratam una mica veurem que l’oportunisme dels populars tanmateix apareix per davall la pell. Al cap i a la fi, només han accedit a admetre a tràmit la iniciativa legislativa, però ja han avançat que el seu vot serà negatiu. Pel que sembla, el goteig de persones que dia si i dia també adopten mesures dràstiques -fins arribar al suïcidi- davant al trauma dels desnonaments no basta per fer canviar d’opinió els conservadors.  Els drames humans que s’amaguen darrera les notícies que diàriament sacsegen les nostres consciències no compten per a res davant la tirania de l’ortodòxia que defensen Rajoy i els seus. Poques vegades s’ha vist un divorci tan esglaiador entre la societat civil i el poder polític. Esperem que la gent tengui memòria i no oblidi aquesta notorietat....

Els empresaris diuen basta

Els empresaris illencs, a través de la CEAB, han posat esquena paret en el tema de la brutal pressió fiscal que pateixen les Illes Balears, per mor de l’obsessió recaptatòria del Govern materialitzada en el conjunt de mesures fiscals imposades per Pep Ignasi Aguiló. La paciència del sector empresarial illenc ha arribat al límit, cansat de veure com l’actual executiu illenc asfixia les classes mitjanes de la nostra comunitat i impedeix que es donin les condicions necessàries per sortir de la crisi que patim, i condemnat de passada a la societat illenca a un escenari de patiment, desesperança i por al futur.

Cada dia que passa sembla més evident que José Ramón Bauzá passarà a la història del nostre autogovern per haver estar capaç d’enfrontar-se a tothom i al mateix temps, donant sobrades proves d’ineptitud, arrogància i insensibilitat, les tres cames que condueixen un governant directament cap al desastre. El President no escolta ningú, ni entén res, ni li preocupa la salut d’un sector empresarial sobre el qual, no ho oblidem, s’ha de basar la prosperitat d’aquesta terra. Les humiliacions, les mentides, els incompliments de la paraula donada…són símptomes de la degradació democràtica que José Ramón Bauzá representa i, al mateix temps, esdevé el principal obstacle per al futur de les Illes Balears. No som gens optimista a l’hora d’esperar una rectificació per part del Consolat de Mar, per això cal estar vigilants i no baixar la guàrdia davant aquest desgavell...

Jugar amb la salut dels ciutadans

Les dades fetes publiques aquests darrers dies per la Defensoria del Pacient són molt preocupants, i afegeixen un nou motiu d’alarma al deteriorament progressiu que, des de fa mesos, pateix l’atenció sanitària pública a la nostra comunitat. Les esmentades dades parlen d’un increment significatiu de les queixes i demandes sobre el temps d’espera a què s’han d’exposar els usuaris de la sanitat pública. Especialment greu és el retard, segons la Defensoria del Pacient, que s’enregistra en el procés de diagnòstic, la qual cosa es pot traduir en un agreujament de les seqüeles que pot deixar la malaltia si no es diagnostica i es tracta a temps. Es bo d’imaginar els efectes potencials que pot tenir aquesta situació, per exemple, en malalts de càncer, un escenari que costa d’imaginar en una societat moderna i avançada com la nostra.

Aquesta no és més que una de les greus conseqüències derivades de la política d’austeritat salvatge que està aplicant, en matèria sanitària, el govern de José Ramón Bauzá, sense tenir en comte per res els negatius efectes sobre la salut dels ciutadans. L’obsessió retalladora d’aquest executiu està arribant, de fet, a cotes impensable fa només un parell d’anys i empeny a moltes persones cap a l’angoixa, la impotència i la desesperació, mentres condemna a excel·lents professionals sanitaris a fer feina en condicions de precarietat màximes. Estam arribant a un camí sense tornada enrera a la sanitat pública illenca. No es pot seguir jugant amb la salut de la gent com està fent un govern totalment insensible al sofriment humà….

Atur: la botella mitja plena

Les dades de l’atur del mes de desembre passat no són, evidentment, per tirar coets, perquè seria una irresponsabilitat expressar satisfacció quan 95.000 ciutadans de les Illes es troben sense un lloc de feina i molts d’ells, fins i tot, sense gaire esperances de trobar-ne. Però la realitat ens diu que ha baixat el nombre d’aturats en 2.252 en relació a fa un any, i aquesta dada, per modesta que sigui, aporta una mica d’optimisme a un mercat laboral que semblava condemnat a fer créixer, un mes si i l’altre també, el nombre d’aturats a la nostra comunitat.

La temptació de voler veure la botella mitja plena enlloc de mitja buida és massa grossa per evitar-la, i més quan acabam de deixar enrera un dels períodes nadalencs més magres, comercialment parlant, dels darrers anys. Per a alguns, el que ha passat és que ja no hi ha més marge perquè baixi l’ocupació, que ja esta sota mínims. Potser sigui  així, però al manco és una bufada d’aire fresc, per esmorteït que sigui, de cara al futur d’un mercat laboral illenc que qualque dia haurà de repuntar.

Mentres tant, el Govern de Jose Ramón Bauzá continua fent la seva….Ni més ni manco que 1.423 treballadors interins han perdut la seva feina per les retallades de Aguiló i companyia, desmantellant poc a poc el sector públic illenc sense miraments ni el mínim de sensibilitat que cal esperar d’uns governants. Com vos he dit abans, hi ha tanc pocs motius per a l’esperança que no tenim més remei que aferrar-nos a un clau que crema….