lunes, 7 de julio de 2014

Pablo Iglesias i la llibertat de premsa


És, com a mínim, inquietant la proposta que fa el líder de Podemos, Pablo Iglesias, en relació al control públic dels mitjans de comunicació; tan inquietant com la seva afirmació de que “si el dret a la informació és un dret democràtic, la concentració de la propietat és incompatible amb aquest dret”; o aquesta altra: “s’ha de garantir la llibertat de premsa, sense condicionants de les empreses privades o la voluntat dels partits polítics”. Frases que, en un primer moment, poden sonar molt bé i fins i tot merèixer inicialment l’aplaudiment d’alguns sectors de la societat espanyola, farta davant el que considera un fracàs del sistema, però no podem oblidar que darrera les paraules de Pablo Iglesias en realitat s’amaga un atac radical contra la mateixa base d’un sistema democràtic que perd tot el seu sentit sense una premsa lliure i sense censures.


El control públic dels mitjans de comunicació que propugna el líder de Podemos és una proposta clarament demagògica, que apel·la al ventrell i no a la raó, i que per tant no pot ésser presa en consideració des d’una perspectiva de democràcia liberal que és, al cap i a la fi, el model de govern que ha proporcionat més prosperitat i llibertat a la raça humana al llarg de la seva història. En aquest sentit, la possibilitat de que una “instància pública” controli el paper de la premsa lliure és incompatible amb la defensa d’un sistema democràtic què, per moltes errades -sovint atribuïbles als homes que el dirigeixen, no al mateix sistema- que hagi tingut, continua essent l’únic possible o com a mínim el menys dolent. Esperem que els cants de sirena d’Iglesias i els seus partidaris no oblidin que la llibertat no és un concessió sota vigilància, sinó un dret fonamental...

2 comentarios:

  1. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  2. Completament d'acord amb el seu raonament, Sr. Font. Aquesta genteta vol reviure l'Estalinisme sense tenir en compte que va suposar repressió, camps de concentració i la mort de milions de dissidents.
    Ara bé, en Pablo Iglesias diu ben clar quina és la seva ideologia política i qui el vulgui votar sap el que hi ha darrera.
    El problema del PI és que no se sap cap a on va, ni a quin costat del ventall ideològic es col·loca. La meva il·lussió inicial amb la lliga era que, a la fi, apareixia a escenari un partit conservador regionalista (nacionalista), de tall demòcrata-cristià. I ara sembla que hi ha una deriva clara cap a l'esquerra, a conveniència, com era costum d'UM.
    Som molts els votants conservadors que ens trobam amb el dilema d'haver de votar al PP per por a que el PI torni a triar la senda del tripartit.

    ResponderEliminar