Aquesta setmana
s’ha debatut al Congrés dels Diputats la possibilitat de que la Generalitat de
Catalunya pugui convocar una consulta popular per tal d’esbrinar si la societat
catalana està o no a favor de la independència del Principat. Ha estat aquest un
debat històric, sens dubte, tant per la naturalesa de la qüestió que era
objecte de discussió com per la transcendència de les conseqüències política que
se’n podrien derivar segons quines fossin les seves conclusions.
Tothom
coneix ja quin ha estat el resultat del debat, i convindria analitzar-lo amb el
cap fred i sense deixar massa espai per al ventrell o el dogmatisme. De del
punt de vista legal, la resposta que han donat la gran majoria dels diputats
espanyols a la pretensió d’Artur Mas és impecable, agradi més o agradi manco:
amb l’actual Constitució a la mà, és impossible que una comunitat autònoma
pugui decidir la seva separació de la resta de l’estat perquè la sobirania no
es pot trossejar, pertany al conjunt de la societat espanyola i això és una de
les bases fonamentals de la Carta Magna. Insistesc, això no té res a veure amb
simpaties o insensibilitat democràtica; no és una qüestió de posicionament
ideològic o de privar al poble català del seu dret a l’autogovern, que
personalment respect; simplement és que sense llei no hi ha democràcia i al
marge de la Constitució només hi ha fosca, inestabilitat i incertesa. Si
l’actual marc constitucional no és l’adequat, aleshores hi ha procediments
democràtics per modificar la llei de lleis, però sempre des del respecte a la
legalitat. En política, els experiments s’han de fer sempre amb gaseosa...
No hay comentarios:
Publicar un comentario