La mort de Nelson Mandela, encara
que esperada des de fa bastant de temps, ens ha tornat al primer plànol de
l’actualitat la figura excepcional del pare de la moderna República
Sudafricana; un líder polític respectat, venerat i admirat pel seu poble i que
ara, en el moment de la seva desaparició, ha generat un grau d’unanimitat a
l’hora de glosar la seva figura com pràcticament no s’havia vist en la història
mundial més recent.
El missatge que ens deixa la trajectòria
política i humana del líder carismàtic del Congrés Nacional Africà va més enllà
de l’admiració que ens, des de sempre, ens ha inspira a tots la lluita per la
llibertat i la igualtat racial d’un home que va estar empresonat gairebé tres
dècades i què, així i tot, va ésser capaç de dirigir un procés de reconciliació
nacional entre la minoria blanca i la majoria negra sobre les runes de l’apartheid. Una reconciliació basada en
la capacitat de perdonar, d’elevar-se per damunt les visions revengistes de l’historia
i els plantejaments unilaterals i egoistes. El seu és un llegat de diàleg,
empatia, comprensió, generositat i visió de futur; la seva herència és un país
que, malgrat totes les desigualtats que encara perduren, ha deixat enrere un passat
sinistre i avança cap a la modernitat per les vies democràtiques, què són les
úniques que permeten als pobles prosperar. L’homentage que, arran de tot el
planeta, es farà aquests dies a la seva memòria és totalment merescut, perquè,
definitivament, sense Nelson Mandela, el món és un lloc una mica més fred...
Un exemple a seguir!!
ResponderEliminarTots els polítics hauriren de pendre nota