sábado, 28 de diciembre de 2013

L’adéu d’un conseller



 La dimissió de Carlos Delgado al front de la conselleria de Turisme -el sisè canvi que viu el gabinet de José Ramón Bauzá en dos anys i mig de legislatura- suposa un vertader tsunami per al projecte que encapçala del President, a pesar de que les raons formals de la substitució siguin de caire “personal”. La sorpresa que ha provocat en el sí de l’opinió pública illenca aquesta dimissió té molt a veure amb la figura del fins ara conseller de Turisme, un polític  polèmic i vinculat amb plantejaments declaradament extremistes

Vaig tractar de prop en Carlos Delgado durant la meva etapa en el Partit Popular, quan ell era batle de Calvià i va començar a posar de moda una forma de governar “sense complexos”. Mai no vaig dubtar de la seva capacitació professional ni de la seva vàlua política, només condicionada per una perillosa tendència cap a un dogmatisme cada vegada més radical i allunyat del tarannà liberal que un dia fou senya d’identitat del meu ex-partit. Aquesta tendència es va anar refermant al llarg d’aquest darrer lustre, quan la seva decisiva influència en el si del partit va ésser directament proporcional a un procés de radicalització del PP en temes com la llengua o la cultura pròpies d’aquesta terra, en benefici d’una uniformitat sense matisos. Aquest procés, tant perjudicial per a aquesta terra, ha estat seguit quasi mil.limètricament per part de José Ramón Bauzá, fins arribar a l’alt nivell de  crispació social i política que ara mateix patim a les nostres Illes.


Tot i això, i al marge de quines siguin les vertaderes raons de l’abandó de Delgado de la política activa, crec que hem de saber separar els aspectes polítics dels personals i, de la mateixa manera que estic convençut que la seva retirada serà positiva per a la política illenca, li desig tot la sort del món en el plànol humà. Una cosa no lleva l’altra.

No hay comentarios:

Publicar un comentario