L’absència de les autoritats
autonòmiques balears a la presa de possessió de l’escriptora mallorquina Carme
Riera a la Real Academia Española de la Lengua (RAE), que va tenir lloc fa uns dies,
demostra dues coses, totes dues molt alarmants: per una part, la nul·la
sensibilitat dels actuals governants illenca davant un fet cultural de gran
importància històrica (són comptades les dones que han format part d’aquesta
institució en els seus tres segles d’història). Per l’altra, evidencia que les
fòbies ideològiques que tenen que veure amb la nostra llengua pesen molt més
que el sentit de la responsabilitat institucional, a l’hora d’elaborar l’agenda
del president Bauzá o de la consellera d’Educació. En els dos casos, el
resultat és molt lamentable.
Per desgracia, no és el primer exemple
(ni serà el darrer, això segur) de com el poder polític vol controlar,
manipular i condicionar el món de la cultura, creant trinxeres allà on hi
hauria d’haver respecte absolut per la creació lliure i plural. A determinats
polítics no els hi agraden els intel·lectuals independents, que no accepten
viure a sou dels governants. Són polítics instal·lats en la censura prèvia i en
la subordinació de la llibertat creativa a les consignes de la propaganda.
Lamentablement, aquesta és una constant històrica, però que això passi en una
societat democràtica com la nostra agreuja la conducta del Govern. Menysprear una
escriptora de la talla de Carme Riera, mallorquina que viu a Barcelona però que
mai ha renegat del seus orígens, demostra una pobresa d’esperit que ni ella ni
els ciutadans illencs ens mereixem...
No hay comentarios:
Publicar un comentario