El debat sobre l’estat de la
comunitat no ha duit massa sorpreses, més o manco s’ha seguit el guió previst
d’altres edicions. Estava previst, per exemple, que el President inflés el pit
davant les dades que permeten albirar una tímida recuperació econòmica, al
manco en termes macroeconòmics, però així i tot és evident que José Ramon Bauzá,
una vegada més, s’ha superat a ell
mateix amb un discurs triomfalista, sense incloure ni un bri d’autocrítica,
mostrant gràfics i exhibint estadístiques, como si a la vida tot fos el PIB o el
nombre de turistes que ens visiten; una aproximació descarnada i molt freda
-com el personatge- a una realitat illenca que és molt més complexa i presenta
més clarobscurs que els que deixà veure la intervenció del President.
És innegable que la tendència de
l’economia balear comença a canviar de rumb i que les perspectives presents són
més optimistes que fa un any i mig, quan tot indicava que acabaríem com Grècia
o Portugal, intervinguts i empobrits. Però un governant ha de tenir molta més
sensibilitat que la que va demostrar ahir Bauzá quan encara hi ha tants de
milers de ciutadans illencs engrunats en una espiral d’atur, penúries i fins i
tot d’exclusió social. El President gairebé ni es va referir als col·lectius
més vulnerables de la societat, en especial a les persones què, de fet, ja han
quedat fora del mercat laboral i no veuen ni una mica de llum al final del
túnel. José Ramón Bauzá ha perdut una immillorable oportunitat per demostrar
que, a més d’un gestor implacable, també és un governant humà i amb sang a les
venes...
No hay comentarios:
Publicar un comentario