Les darreres dades publicades a
l’Enquesta de Població Activa indiquen que l’atur juvenil a la nostra comunitat
frega el 70%, un índex esgarrifant que demostra ben a les clares la precarietat
del model productiu balear a l’hora de donar respostes a les necessitats
laborals dels nostres joves. Ens trobam davant un vertader drama humà i també generacional,
perquè condemna als nostres fills a haver de triar entre quedar aquí i esperar,
resignats, que surti qualque feina de baixa qualificació o bé partir de les
Illes a la recerca d’altres indrets on puguin desenvolupar-se professional i
personalment.
Però el drama que s’amaga darrera
aquestes crues xifres no és tan sols individual, sinó que també afecta al
nostre projecte de país. Una societat no pot invertit els seus recursos -i molt
manco encara en uns moments de retalls brutals en matèria d’educació- en formar
els seus joves per, a continuació, veure com aquests han de partir i, per tant,
no poden reinvertir dins la nostra comunitat els seus coneixements i les seves potencialitats
de futur. Una societat que renuncia a aquest capital humà, intel·lectual i
formatiu s’està condemnant a ésser una societat de segona, subsidiada i sense
capacitat per connectar amb les noves forces econòmiques que sortiran d’aquesta
crisi. Necessitam que els nostres joves puguin desenvolupar aquí tota la seva
capacitat creativa, cercar noves vies de negoci i fórmules imaginatives que
garanteixin una continuïtat per al teixit econòmic d’aquesta terra. Descuidar
els joves, arraconar-los a la vorera de la història, és un suïcidi col·lectiu
que no podem tolerar de cap de les maneres...
No hay comentarios:
Publicar un comentario