L’actuació del partit Popular al
Congrés dels Diputats, recolzant a darrera hora la presa en consideració de la
Iniciativa Legislativa Popular que pretèn evitar els desnonaments (quan quatre
hores abans s’hi havia negat en rodó), demostra a les clares la magre consciència
social d’una formació política que només ha escoltat la veu de la gent quan ha
vist que es quedava tot sol amb la seva negativa a tan sols debatre el text presentat. Supòs que, en el
darrer moment, els populars s’han fet enrere davant la possibilitat d’ésser els
únics que tapaven la boca a milers de ciutadans que havien subscrit l’esmentada
iniciativa popular. Es evident, per tant, que la reacció del PP no ha estat
sincera ni respon a un posicionament polític ni moral; únicament el pànic a les
escridassades al carrer li han fet tomar el coll.
De totes formes, si gratam una
mica veurem que l’oportunisme dels populars tanmateix apareix per davall la pell.
Al cap i a la fi, només han accedit a admetre a tràmit la iniciativa
legislativa, però ja han avançat que el seu vot serà negatiu. Pel que sembla,
el goteig de persones que dia si i dia també adopten mesures dràstiques -fins arribar
al suïcidi- davant al trauma dels desnonaments no basta per fer canviar
d’opinió els conservadors. Els drames humans
que s’amaguen darrera les notícies que diàriament sacsegen les nostres consciències
no compten per a res davant la tirania de l’ortodòxia que defensen Rajoy i els
seus. Poques vegades s’ha vist un divorci tan esglaiador entre la societat
civil i el poder polític. Esperem que la gent tengui memòria i no oblidi
aquesta notorietat....
No hay comentarios:
Publicar un comentario