Les reunions del vicepresident
econòmic amb els representants empresarials illencs acaben, una vegada i altra,
en un desacord total i absolut, talment un diàleg de sords mentre el desànim s’instal·la,
de cada dia més, dins una societat illenca que s’esforça per treure el cap de
l’aigua i no sap com fer-ho. Els empresaris de tots els sectors (des dels
cotxes de lloguer al petit comerç) miren astorats cap al Consolat de Mar,
cercant respostes als interrogants que enrevolten de fum negre el futur de la
comunitat, però no troben més que improvisació, males cares i fins i tot qualque
amenaça gens dissimulada.
El teixit productiu balear no pot
suportar més atacs, ni pot aspirar a sobreviure amb una pressió fiscal que
ofega qualsevol possibilitat de creixement econòmic. Un Govern no es pot
dedicar a segar l’herba de davall dels peus dels emprenedors, dels que posen el
seus doblers damunt la taula per provar de surar, a base de molts de
sacrificis, els seus negocis i els llocs de treball. Es necessari que el
president i el seu vicepresident econòmic deixin, encara que sigui per uns
dies, la seva bombolla on viuen còmodament arrecerats i provin de connectar de bon
de veres amb una classe empresarial illenca que ara mateix no té cap
interlocutor vàlid dins l’executiu de José Ramón Bauzá. Massa càstig per a una
terra que es mereix uns governants millors, més preparats i més sensibles dels
que ara mateix li toca aguantar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario